asociacion-cultivos.pdf He d’he investigar aquest tema.

He d’investigar aquest tema.

L’any passat ho vaig intentar mil vegades i res. A diferents llocs, en diferents èpoques, i res.

Fa cosa d’un mes, potser dos, va sortir espontàneiament on menys ho esperava, i no ha parat de creixer. Aqui la teniu, es la de darrera la tomaquera:

Vaig agafar un esqueix amb poques esperances de que agafés i el vaig plantar a l’altra banda del balcó, està força aixerit.

Ara estic en fase de buscar-li utilitats, aquesta tarda em faré una infusió, ho he buscat per internet: 3 fulles fresques, aigua buillint i sucre o mel.

Objectius:

Premises a complir:

- No tirar a la brossa els restes de verdures i fruites de la cuina. Amb aixó consegueixo reduir la meva producció de residuos, que es tradueix en estalvi d’espai i feina perque mi i en que el món exterior no haurà de gastar recursos en gestionar la meva brossa.

- Facilitar la meva feina quan endreço el balcó amb un lloc on deixar els restes (fulletes seques, plantes que vaig renovant, etc).

- Ser fidel al meu propòsit de no utilitzar fertilitzants quimics.

Premises complertes:

Totes les anteriors més una gratificant sensació de estar fent les coses com “s’han de fer”.

Ubicació:

Premises a complir:

- Necesita una remenada setmanal, la qual cosa suposa que ha de ser fàcil de netejar en el cas (més que probable) de que caigui terra als voltants.

- Facilitat per tirar el material (frecuencia mitja de tres dies),

- Facilitat per accedir-hi per la remenada (frecuencia setmanal),

- Que estigui el més amagat possible (pero complint totes les premises anteriors).

Premises complertes:

El l’ubicació triada compleix totes les anteriors. Esta sota els testos del hort, no es veu, es pot omplir des de la finestra de l’habitació, ocupa un espai mort i es troba a la zona que disposa de reg automatic.

Compostera:

Recipient de plastic amb rodes, comprat al servei estació, de .. x .. x …, el Jo li va incorporar una corda per poder-ho treure d’allà sota còmodament. 

Pala de jardineria de x cm de llargada.

Procés

Vaig tirant el material a la compostera (des de l’habitació o des de el mateix balcó segons circunstancies).  Si tiro molta quantitat ho tapo amb terra. El cap de setmana convenço al Jo o a les nenes perque facin una remenada.

Utilització

Cada vegada que necesito terra l’agafo d’aqui i, una vegada a l’any (a l’hivern), vaig renovació de la terra de tots els testos i deixo l’antiga a la compostera.

La meva primera experiencia amb pesoleres es molt recent, de principis d’aquest any, i ha estat un exit. Vaig fer una primera prova amb pèsols del super, no van sortir. Vaig provar també amb pèsols congelats (qui sap, potser funciona…) i tampoc. Em vaig haver de saltar la meva premisa i comprar pèsols per plantar en un garden. Una capsa enorme per menys d’un euro.

Vaig plantar quatre o cinc pèsols, per si no sortien tots. Van sortir tots i, com l’espai disponible era molt limitat, en vaig deixar dos.

Les pesoleres van creixer ràpidament, els hi anava lligant les lianes a les branques de la buganvilia, i no feien més que pujar i pujar i aviat van sortir flors blanques…

 Que, a poc a poc…  s’anaven convertint en baines… 

Van sortir en total unes quatre o cinc baines per planta, no les vaig contar, la pròxima vegada ho faré. La Ca i jo en fèiem una festa cada vegada que obríem una baina, els pèsols eren com un tresor amagat, tendres i dolcíssims. Quan totes les flors es van convertir en baines les plantes es van secar.

He tornat a sembrar més pèsols (de la capsa) allà mateix, les pesoleres ja han començat a sortir.

Vaig començar fa dos anys. Em va donar per plantar llavors del tomàquet que m’estava menjant, volia veure si les llavors dels tomaquets del Condis (aquells que tots sabem que els hi fan de tot perque tinguin bon aspecte i gust a res) eren capaces de germinar. Les llavors van germinar, així que el seguent repte va ser instalar aquelles plantetes el més còmodes possible al balcó, per veure fins a on arribaven.

Des de llavors no he deixat de experimentar, cada vegada més apasionadament. I ja he menjat tomàquets, pebrots, pèsols i enciam cultivats al meu hort. He anat provant en funció de l’època, l’espai disponible, i les ganes. L’única premisa que tinc (perque m’ha donar per fer-ho així, no hi ha cap raó de pes) és que l’origen han de ser llavors, i a ser possible que hagin surtit de la meva cuina, prohibit comprar planter.

El meu balcó esta orientat a l’oest, en una planta 12, al mig de la ciutat de Barcelona.

He establert com a hort la zona dreta del balcó. Es la zona més còmode per treballar-hi: puc accedir a tots els testos des de la finestra l’habitació, no m’he d’ajupir, no he de patir el fred/calor del moment i , sobre tot, puc mirar-m’ho sentada des de la butaca. Tots els testos tenen reg automàtic i des de l’habitació també tinc accés al control del reg.

Paulatinament he anat canviat les plantes només ornamentals per plantes que, a més, són comestibles. Les margarites de la foto, per exemple, a hores d’ara ja son fora. Queden alguns  geranis que donen color a l’hort.